Seleccionar página

Pla de Conservació xatracs marins a Catalunya

Proposta de Pla de Conservació de les quatre espècies de Sternidae marins presents a Catalunya (XATRAC COMÚ, XATRAC BECLLARG, XATRAC MENUT I FUMARELL NEGRE).

Xatrac comú Sterna hirundo. Foto: © Juan Bécares (CORY’S)

A Catalunya trobem quatre espècies de xatracs marins de manera regular: els xatracs becllarg (Thalasseus sandvicensis), comú (Sterna hirundo) i menut (Sternula albifrons), que son espècies nidificants a Catalunya, i el fumarell negre (Chlidonias niger), espècie només present durant les migracions. Mentre que els xatracs comú i menut són estivals, el xatrac becllarg és present a Catalunya durant tot l’any.

Les poblacions reproductores de les tres espècies nidificants es mantenen aparentment estables, tot i que amb variacions interanuals molt significatives, especialment en el cas del xatrac comú. Les tres espècies nidifiquen exclusivament al Delta de l’Ebre, tot i que en els darrers anys algunes parelles de xatrac menut es reprodueixen al Delta del Llobregat, on s’ha registrat algun intent de reproducció puntual de les altres dues espècies. Tot i això, la disponibilitat d’aliment al mar, on aquestes espècies s’alimenten, sembla que s’està reduint (Brosset et al, 2017; Albó-Puigserver et al, 2021). A més, en el cas del xatrac comú, és important destacar que la quantitat de peix descartat procedent de la pesca d’arrossegament possiblement està minvant com a conseqüència de la sobrepesca (de la mateixa manera que les preses naturals de l’espècie també es redueixen), alhora que la competència pels descarts amb altres espècies, com ara el gavià argentat (Larus michahellis), també pot influir negativament en el seu èxit reproductor.

A nivell legal, totes quatre espècies estan incloses com a Fauna Protegida en el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril i és l’any 2019 quan s’inclouen totes quatre en el Decret d’aprovació del Catàleg de la Fauna Salvatge Amenaçada de Catalunya i d’altres aspectes relatius a la fauna protegida” (Servei de Fauna i Flora, 2019), que té com a objectiu aprovar i regular el Catàleg de la fauna salvatge amenaçada de Catalunya i establir el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans de recuperació i de conservació de les espècies i subespècies de fauna autòctona incloses en el Catàleg. En concret, les tres espècies reproductores de xatrac han estat catalogades com a “Vulnerables” i en el cas del fumarell negre com a espècie “Extinta com a reproductora a Catalunya”. Per a les espècies catalogades com a “Vulnerables”, l’article 7 del Catàleg de Fauna Salvatge Amenaçada de Catalunya diu que s’ha d’aprovar un Pla de Conservació en el termini màxim de cinc anys.

Així doncs, aquest projecte pretén entregar un esborrany gairebé definitiu de proposta de pla de conservació, que ha de servir com a eina que estableixi mesures concretes per a la conservació de les quatre espècies, tot donant compliment als continguts previstos en el decret d’aprovació del Catàleg de la fauna salvatge.

 

vacio

Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Objectius

Objectiu general

Realitzar un Pla de Conservació per les quatre espècies de xatracs marins presents regularment a Catalunya, per tal de donar compliment als terminis establerts en el Catàleg de Fauna Salvatge Amenaçada de Catalunya, que indiquen que en el termini màxim de cinc anys s’ha d’aprovar un Pla de Conservació per a aquestes espècies.

Objectius específics

  • Estudiar la fenologia i abundància de cadascuna de les espècies a les diferents localitats catalanes, així com totes les observacions històriques i intents de cria en diversos indrets, per tal de conèixer la potencialitat d’altres zones com àrees de nidificació o descans. Per a aquest objectiu, es recopilaran i analitzaran totes les dades presents al portal cat i a eBird, les dades d’anellament, i la informació d’anuaris, Atles i altres publicacions d’interès.
  • Estudiar en detall les amenaces de les quatre espècies, tant al mar com a terra, atenent en aquest darrer cas a les particularitats de cada localitat de cria o descans. Per exemple, al Delta de l’Ebre s’estudiarà l’evolució històrica dels diferents nuclis de cria existents al Parc, analitzant les causes dels canvis en la distribució en relació a les amenaces particulars de cada zona (com ara la presència de depredadors terrestres).
  • Proposar mesures de gestió concretes, efectives i detallades (tant a nivell general com local) de les actuacions a curt i mig termini que millorin les poblacions de les quatre espècies a Catalunya. Dins d’aquest punt s’inclourà el disseny específic de potencials zones de nidificació (illes naturals o flotants) per a les tres espècies reproductores tant en espais naturals com en ports, amb la finalitat d’incrementar les localitats de cria i descans a Catalunya. Per a aquest objectiu, es tindran en compte actuacions prèvies exitoses en altres localitats fora de Catalunya (Dunlop et al 1991; Burgess & Hirons, 1992; Fernández-Calvo et al, 2017; Coccon et al, 2018 i Sudmann & Meyer, 2018). Les mesures també estaran enfocades a la conservació i recuperació de les espècies al mar, on poden trobar amenaces relacionades amb la disponibilitat d’aliment o la instal·lació de parcs eòlics, entre d’altres.
  • Disseny de la metodologia d’estudi i seguiment a llarg termini de cadascuna de les espècies, indispensables per a una conservació efectiva i per a donar resposta a directives europees (Directiva Aus i Directiva Marc de l’Estratègia Marina).
  • La proposta de Plans de conservació també inclourà el disseny de les mesures de seguiment de les actuacions propostes al Pla per poder testar i avaluar l’eficàcia d’aquestes, amb la finalitat de que aquestes mesures puguin mantingudes en el temps i exportables a altres localitats.
Metodologia

Àrea d’estudi

Inicialment es pretenia analitzar totes les àrees on les espècies es reprodueixen o ho han intentat (Delta de l’Ebre, Delta del Llobregat i Aiguamolls de l’Empordà), zones de descans (zones humides del litoral català principalment), així com ports i tot el medi marí, tant de competència autonòmica com estatal (per exemple, les aigües de la Plataforma marina del Delta de L’Ebre). Tot i això, degut a les bases de la convocatòria, en la fase inicial es va haver de modificar l’àmbit d’estudi i el pressupost atès que d’acord amb el PDR només seria subvencionable per a l’operació 07.01.01 l’estudi corresponent a les poblacions del delta de l’Ebre, pel que es va haver de modificar el pressupost, que només cobriria les despeses relatives a l’estudi de les poblacions del delta de l’Ebre.

Recopilació Bibliogràfica i anàlisi de dades

Per a l’actualització del Pla de Recuperació, s’ha utilitzat tant informació publicada com informació en brut recopilada de diverses fonts i informació d’experts en l’espècie que o han treballat o que actualment treballen amb aquestes espècies, recopilant tota aquelles dades rellevants per a la seva conservació. D’entre les dades recopilades, destaquen les procedents del cens de parelles reproductores coordinat des de l’administració, de la plataforma Ornitho.cat, de eBird i de dades procedents de seguiment amb dispositius GPS (dades pròpies).

Reunions amb especialistes i sectors implicats per la millora i implementació del Pla de Recuperació

Per a la realització del present treball, s’han mantingut un seguit de reunions amb diverses entitats o persones que podrien contribuir significativament a la proposta. 

PN Delta de l’Ebre: al llarg de tota la primavera i estiu s’ha estat en contacte molt directe amb els tècnics i guardes del PN del Delta de l’Ebre, amb els que s’han mantingut diverses reunions molt rellevants per a realitzar un correcte enfocament del Pla de Conservació de les espècies de xatracs. El PN ha aportat a més informació molt detallada de tots els nuclis històrics de totes les espècies, així com de les seves amenaces i actuacions històriques realitzades pel Parc, amb la finalitat de afinar molt be en aquelles coses a millorar i en les necessitats tècniques o de personal necessàries pera a un correcte seguiment i conservació d’aquestes espècies.

CEAB – CSIC: Al llarg del projecte, s’ha mantingut el contacte amb aquesta entitat, a través del Dr. Daniel Oro, expert mundial en dinàmiques poblacionals d’ocells marins i autor de nombroses publicacions que tenen una enorme rellevància per al present Pla de conservació. Fruit d’aquesta col·laboració, s’ha pogut definir millor els paràmetres demogràfics a mesurar en els programes de seguiment definits.

Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat: s’han demanat informació detallada sobre les poblacions reproductores de xatrac menut i de les seves amenaces al Delta del Llobregat.

Naturalistes del Montnegre i la Tordera:  s’ha contactat amb aquesta associació, qui s’encarrega de dur a terme un seguiment de la fauna i flora de la desembocadura de la Tordera, especialment des de la seva transformació arrel del temporal Glòria l’any 2020.

Experts locals: A més de les entitats mencionades, s’han realitzat reunions amb altres experts en l’espècie i les seves amenaces, així com grans coneixedors locals de les zones seleccionades. Així, s’han mantingut un contacte especialment intens amb l’Albert Bertolero (Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l’Ebre), que ens ha facilitat informació de primera mà del seguiment realitzat en les colònies d’aquestes espècies al Delta de l’Ebre. També s’ha estat en contacte amb en Pere Josa, que hi estat embarcant-se en les granges d’aqüicultura a la Ametlla de Mar, proporcionant dades d’interès sobre l’abundància en aquests hàbitats.

 

Resultats

El resultat final ha estat la redacció d’un Pla de Conservació de les quatre espècies de Sternidae marins a Catalunya. Finalment, s’ha concretat en un document de 120 pàgines, molt detallat, pràctic i, basat en informació actualitzada de la situació de les espècies i de les seves amenaces a nivell global i a nivell català. Aquest Pla de Conservació inclou una priorització de les actuacions a realitzar, de tal manera que puguin ser aplicades en diferents escenaris possibles, tant econòmics com en funció de l’evolució de la situació de l’espècie. Les actuacions propostes per a cada localitat han estat consultades amb la  major part dels experts i actors implicats en la mesura del possible, per garantir-ne la seva aplicabilitat.

Una de les parts importants d’aquest Pla de Recuperació ha estat proposar mesures que afavoreixin la reproducció d’aquestes espècies, tot minimitzant les seves amenaces. El disseny d’aquestes mesures ha estat el màxim detallat possible i es basa sempre en la informació bibliogràfica disponible i també de la recollida en experiències prèvies.PROPOSTA DE PLA DE CONSERVACIÓ DE LES QUATRE ESPÈCIES DE STERNIDAE MARINS PRESENTS A CATALUNYA (XATRAC COMÚ, XATRAC BECLLARG, XATRAC MENUT I FUMARELL NEGRE)

Aquesta proposta de Pla de Conservació no només es limita a descriure mesures per a la creació de noves àrees de nidificació, sinó que aborda les principals amenaces de l’espècie i com afrontar-les per tal de minimitzar-les. Així, s’ha tingut en  compte aspectes relacionats amb la disponibilitat de preses i competència amb altres espècies, ja sigui per l’aliment o per les zones de nidificació, i aspectes relacionats amb la depredació o molèsties ocasionades a les zones de cria. També s’analitza l’aqüicultura i l’impacte que pot tenir sobre les poblacions de l’espècie, així com l’efecte del canvi climàtic, la contaminació o quins protocols s’han de seguir en cas de trobar per exemple individus morts o ferits (per exemple conseqüència de brots de grip aviar com els observats al nord d’Europa l’any 2022).

El document també fa una proposta dels estudis necessaris per a mantenir i incrementar el coneixement de l’espècie i, per últim, es detallen per a cada una de les localitats escollides les actuacions que s’ha considerat que podien afavorir més a cadascuna de les espècies, endreçades per prioritat.

Aquesta actuació està cofinançada gràcies al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 (operació 07.01.01).

 

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookiesACEPTAR

Aviso de cookies